Retina

Les patologies més freqüentes son:

  • Degeneració macular associada a la edat
  • Retinopatia diabètica
  • Degeneracions i/o trencaments retinians i despreniments de retina.

Degeneració Macular associada a l'edat (DMAE)

Es una malaltia degenerativa que apareix en pacients d’edat avançada en l’àrea central retiniana o màcula. La màcula és una zona de l’ull que es troba en la part posterior, just al centre de la retina. Aquesta zona proporciona la millor agudesa visual i permet la visió dels detalls fins i petits, però quan no funciona es perd nitidesa i es veu borrós al centre del camp visual.
Clínicament es caracteritza per la pèrdua de visió (taca central o escotoma) i/o metamorfòpsia (veure les línies rectes com ondulades).
Els principals factors de risc són la edat, el tabac, la predisposició genètica i la hipertensió.

Existeixen dues tipologies de degeneració macular associada a la edat:

DMAE seca

És la més freqüent ( 90%) i es caracteritza per l’atròfia de les cèl·lules retinianes. Produeix una pèrdua de visió lenta i progressiva de la zona central del camp visual. Actualment aquest tipus de degeneració no té cap tractament eficaç, tanmateix, pot frenar-se la seva evolució per evitar la pèrdua completa de visió.

DMAE húmeda

És la menys comuna (10%) però la més agressiva. Es caracteritza pel creixement de nous vasos sanguinis subretinians que filtren fluids i sang a la màcula. La pèrdua de visió és ràpida. Aquet tipus de degeneració es tracta amb una injecció intravítrea d’anticossos monoclonals antiangiogènics, LASER i com tractament adjuvant complexos antioxidants.

Retinopatia Diabètica

Es la malaltia vascular més freqüent de la retina i s’origina per l’alteració dels petits vasos retinians. Es deu a una descompensació metabòlica de la diabetis. Les concentracions de glucosa elevades de forma sostinguda augmenten la permeabilitat de les parets dels petits vasos sanguinis que deixen passar fluids i sang a la retina i a l’espai vitri produint pèrdua de visió. En les primeres fases és asimptomàtica i el pacient no és conscient de la malaltia fins que la lesió no és severa. És per això que el malalt diabètic ha de consultar l’oftalmòleg com a mínim un cop a l’any. En funció de la zona afectada i de la fase evolutiva de la malaltia l’oftalmòleg disposa de diferents opcions de tractament com són la fotocoagulació LASER, la injecció de fàrmacs antiangiogènics o la cirurgia endocular o vitrectomia.

Degeneracions Retinianes i Despreniment de retina

El despreniment de retina és una malaltia ocular que es produeix per la separació de la capa interna neurosensorial de la retina de l’epiteli pigmentari extern. Aquesta separació normalment està provocada per ruptures produïdes per tracció del gel vitri. Altres causes de ruptura també poden ser tumors, inflamacions greus, traumatismes, retinopaties diabètiques, forats maculars o complicacions de cirurgies oculars prèvies.
La simptomatologia inicial és l’aparició de mosques volants (MIODESOPSIES) i de centelleig lluminós (FOTOPSIES) i alerten al pacient de que ha de visitar a l’oftalmòleg.
El tractament és divers i depèn del grau i de la fase el despreniment. Les diferents tècniques són la fotocoagulació amb LASER, la crioteràpia, la retinopexia pneumàtica, la vitrectomia, la cirurgia escleral i el drenatge del líquid subretinià.

Altres patologies Retinianes

  • MEMBRANA EPIRETINIANA MACULAR.
  • FORAT MACULAR.
  • DESPRENIMENT POSTERIOR DEL VITRI.
  • ALTA MIOPIA.
  • TUMORS, etc.